A propòsit del canvi de cicle

a uns anys quan el Barça triomfava de manera contundent arreu, la premsa de Madrid tenia pressa per a què el canvi de cicle fos una realitat com més aviat millor. Si no hi havia crisi, la inventaven, si hi havia harmonia, sembraven zitzània, si el Barça perdia un partit es fregaven les mans... Però el canvi de cicle no arribava i l'equip es perpetuava en la victòria i la prova més concloent d'això és que en les darreres 11 temporades el Barça ha guanyat 8 lligues, 6 copes del Rei i 4 Champions. Domini absolut que tenim el mal costum d'oblidar sovint.

Però també és cert que no ens podem enganyar, i els grans protagonistes de totes aquelles gestes s'han fet grans i, certament, han acumulat saviesa i experiència però també anys. Messi probablement menja a part en aquesta equació i per a mi, per entendre bé com s'ha d'implementar el canvi de cicle passa en primera instància per saber quin paper podrà i voldrà jugar el millor jugador de la història, que sens dubte li té.

Llegia fa poc una entrevista amb l'expresident Sandro Rosell, on precisament alertava que calia actuar per a què el cicle del Barça no s'acabés. Ja no és la premsa de Madrid, és Rosell qui en parla obertament. I és exactament això, cal actuar per veure com evoluciona el model i com el Barça manté l'hegemonia, la qual cosa és perfectament possible. Quan es parla de canvi de model no estem parlant d'estil de joc. El tema va bastant més enllà. Ara bé, cal que tothom sigui capaç de tenir mirada llarga i pensar en el bé del club. I tothom vol dir tothom, sense cap excepció

H