Qüestió de responsabilitat

l futbol, en general, viu moments difícils. La suspensió de les competicions de base ha representat una sotragada molt important per a clubs i famílies. No té fàcil solució, i si es troba, ha de reposar en el sentit comú, la protecció de la salut, i doncs, de la responsabilitat de tots plegats.

El futbol d'elit tampoc passa per un bon moment. La pandèmia ha provocat problemes econòmics gravíssims, i tot i que aquí s'ha seguit amb els partits, la sensació de competició descafeïnada és molt gran. Ja sigui per l'absència de públic als estadis, per la suspensió de partits per contagis de Covid, per uns desplaçaments i unes normes que cal seguir i que tot sovint són ben complicades, pel fet que s'acaben configurant calendaris que no tenen ni cap ni peus (el Barça fa més d'un mes que no juga a casa), la qüestió és que cal exigir molta responsabilitat als que prenen decisions i que donen forma a com s'està jugant en aquests moments.

I parlant de responsabilitat, també seria exigible a tots aquells que tenen capacitat per prendre decisions avui a can Barça, ja sigui de manera directa o indirecta. La Comissió Gestora i els candidats a la presidència, han de ser més responsables que mai. I això significa sacrifici i capacitat de consens. I la sensació que tenim, de fora estant, és que alguns continuen pensant en ells mateixos com l'única solució als problemes del club. I no, la solució no és mai un mateix. Fins i tot m'atreviria a dir que aquell que pensa així, acaba esdevenint el principal problema. És, simplement, qüestió de responsabilitat

H