Un líder nat dins i fora del camp
El central del Castelldefels, que es considera un ‘malalt’ del futbol, té una àmplia trajectòria
n El Castelldefels encara la recta final de la primera fase del campionat amb l’objectiu d’acabar entre els sis primers del subgrup 5A, i per tal d’aconseguir-ho seguirà confiant en la força d’un bloc que té en Ramon Marimon un dels seus indiscutibles referents.
A punt de complir 27 anys, Marimon, a banda de ser un ‘jove veterà’, és un líder nat, un d’aquells futbolistes que encomana passió i determinació als companys i que, per sobre de tot, és un enamorat d’aquest esport, un ‘malalt’ com ell mateix es defineix. Segurament aquesta mentalitat és la que li ha permès de superar les adversitats plantejades al llarg de la seva trajectòria, algunes de prou serioses.
Barceloní de naixement però palamosí d’adopció i cor -s’hi va traslladar amb la seva família amb només sis anys-, Marimon va començar en això del futbol de ben petit, encara a Barcelona i vestint les samarretes d’Alzamora i Montañesa. Al degà del futbol català, el Palamós (i la Fundació Esportiva), hi va viure la major part de la seva trajectòria formativa, passant des de cadet per Gironès-Sàbat, Girona, Cornellà i Espanyol. Vestint la samarreta ‘perica’ va viure la seva experiència més amargant, feliçment superada. “Vaig tenir la mala sort de patir una greu lesió de genoll en el meu últim any de juvenil, a l’Espanyol, i allò va ser molt dur perquè vaig passar tres cops pel quiròfan, cosa que va comportar que estigués dos anys sense jugar en un moment ‘clau’ per a qualsevol jugador. Per sort, els molts recursos que té l’Espanyol em van permetre de recuperar-me i seguir jugant a futbol, que era el que volia. Allò em va fer madurar molt ràpid i valorar les coses com toca”.
Nebot de Robi
De família ‘futbolera’, en Ramon és nebot de l’històric Robert Aldavert ‘Robi’, exjugador de Primera i Segona Divisió (Espanyol, Elche, Castelló i Palamós, entre d’altres), a qui considera “un referent per a mi perquè va tenir una gran carrera, tot i que jo també he volgut seguir el meu camí”. Segurament per això en Ramon afirma amb convicció que “el futbol sempre ha format part de la meva vida, i a hores d’ara tampoc albiro un futur sense futbol, raó per la qual m’estic formant i traient els títols requerits. Em faria il·lusió seguir vinculat a aquest món un cop deixi de jugar, però en la faceta d’entrenador, que també m’apassiona”.
Un rodamón del futbol
Superada la lesió, l’Espanyol el va cedir al Terrassa, el seu primer equip en edat amateur, passant posteriorment, ja desvinculat de l’entitat blanc-i-blava, per Manlleu, Whitehawk FC (Anglaterra), Mulhouse FC (França), Palència Cristo Atlético (Tercera de Castella i Lleó) i Lorca Deportiva (Tercera de Múrcia), última aturada abans de fitxar pel Castelldefels al novembre del 2019. D’aquesta dilatada trajectòria prèvia a l’arribada als Canyars destaca la temporada al Manlleu “un club molt familiar on vaig tornar a disfrutar de debò a nivell individual i col·lectiu, quelcom que em va permetre d’anar amb la selecció catalana amateur”, i les experiències a Anglaterra i França. “Sempre havia volgut jugar al futbol anglès, era el meu somni, i el vaig gaudir com un nen petit”.
Arribada a Castelldefels
De tornada al futbol català, i acabat el seu periple a Lorca abans d’hora pels problemes econòmics del conjunt murcià, Marimon reconeix que “el Miki Carrillo, que em volia des de feia temps, em va trucar de seguida i no m’ho vaig pensar. I la veritat és que l’he encertada de ple. El Castelldefels és un club seriós, estable i de gent propera. Em sento com a casa”.
Sorprèn que un jugador del seu nivell, dels millors centrals de la categoria, no hagi jugat mai a Segona B. Ramon reconeix que “és una espineta que tinc clavada tot i que no m’obsessiona. Quan vaig marxar a Anglaterra tenia ofertes de Segona B, però vaig preferir viure aquella aventura i no me’n penedeixo gens”
H