L’hora de la veritat
hir es va decidir la Copa amb nou campió. I en un mes i una setmana, el peix de la lliga també estarà venut. Poc temps doncs, per a què acabi una temporada tan atípica com la que hem viscut.
Si d'entrada ja és estrany no poder anar al camp a veure els partits, ara que arriba una final, també es fa estrany no poder-la compartir en directe amb la colla d'amics, amb qui cada cop que hi ha una final et trobes per sopar, per fer la cervesa, per gaudir plegats d'uns moments tan especials.
Aquest cop, més enllà de les converses per whatsap, o alguna trucada per maleir l'àrbitre o per posar en valor aquella immensa jugada que acaben de fer els teus, poca cosa més pots fer que compartir-ho en directe, via TV i ràdio, amb la teva bombolla habitual. S'enyora molt tot aquest entorn més social que acompanya el futbol perquè normalment comporta bons moments.
Cada final és un món i, difícilment, es poden generalitzar sensacions. Però que guanyés el Barça és més important del que pugui semblar. D'entrada perquè aquesta victòria fa justícia als mèrits d'un equip que portava massa mesos de malastrugança. I també perquè la victòria reforça les opcions a la Lliga més oberta dels darrers anys. No és pas matemàtic que guanyar la Copa sigui equivalent a guanyar la Lliga, però és clar que el futbol també són sensacions, i el Barça afronta l'hora de la veritat amb sensacions més que bones. Enhorabona!
H