Coses que passen

Cada setmana passen coses a can Barça. Però és que aquests darrers dies n’han passat moltes. Ja hi ha finançament per a construir el nou Camp Nou, tot i que no per construir el nou pavelló. També s’ha donat a conèixer com funcionarà la temporada d’exili a Montjuïc. I a propòsit d’això, si l’aventura de pujar a la muntanya olímpica ja serà complicada per als barcelonins, imagineu-vos per tots aquells que venen de fora, que en són uns quants. Hi ha poques localitats, i serà molt complicat arribar a l’estadi. Per tant estem davant d’un exili complex, difícil,... i car. A més s’ha anunciat el tancament de Barça TV, pèssima notícia, i una enquesta sobre la futura governança del club ha generat preocupació.

Derrota del masculí a Vallecas, tot i que el femení continua donant alegries majúscules. Una altra final de Champions, i amb aquesta en són quatre en les cinc darreres edicions. Dues s’han perdut amb l’Olympique de Lió, que haurà estat en tres de les cinc i una es va guanyar davant el Chelsea. Remarco també la impressionant entrada al Camp Nou per a aquest partit. Tinc la sensació que 72000 espectadors en el futbol femení és una xifra que ara mateix està a l’abast de molt pocs equips al món.

I per acabar-ho d’adobar, tot i que no té a veure directament amb el Barça, però sí indirectament pensant en la Final Four, el lamentable espectacle entre els jugadors del Real Madrid i del Partizan de bàsquet m’ha deixat el dubte de si fa més vergonya el que va passar al camp, o les sancions que s’han imposat. La justícia al món de l’esport és d’aquelles coses tan difícils d’entendre.

M