Hi haurà reformes alleugeridores a la PAC
Peregrinació a Roma per a celebrar el 450è aniversari de la mort de la Beata, a la recerca del miracle Brussel·les ja ha posat en marxa canvis normatius de la PAC Li han vist les orelles al llop i, a més, pel juny hi ha eleccions Si algú no te feina i en
●epifania Esclató dels kristagal·lis, floral, la vermellor d’una passió tan intensa com efímera.
La primavera ja guaita rere la randa calitjosa d’una matins fredorencs, berenar sota els vidres que exhibeixen la grenyal esponera de les flors que neixen i moren en un mateix dia. Divendres vaig saber que el Consell Insular de Mallorca i el Bisbat han organitzat un viatge a Roma commemoratiu del 450è aniversari de la mort de la beata Catalina Tomàs. Se’n van demà i són una vintena llarga de persones, entre les que no falten els batles de Santa Margalida, Valldemossa i Palma. Tenen una audiència amb el papa Francesc. No s’esperen miracles, però sí alguna pregunta de la senyora Cladera, si és que no forma part dels pelegrins, que tot podria ser. S’acosta el temps de la passió i les panades i per a uns altres -pocs- el de la celebració de la victòria sobre el perenne enemic aniquilador i, una mesada després, la gran festa de la Llibertat, així amb majúscules. En l’àmbit foraviler, Brussel·les prepara ja canvis a la normativa de la PAC, es veu que les mobilitzacions -que no han acabat- ja fan el seu efecte. Hi ha hagut reunions a Madrid i Palma per a tractar d’esbrinar mem com es tremparà la cosa. Si fa dues setmanes vaig escriure que s’escoltaven moltes bones paraules però no es veia
cap paper, ara he de dir -primer que ningú, com és costum en aquest cronista- que tècnics i polítics, per aquest ordre, ja han començat a remenar paperassa. Mirau com són els polítics, àdhuc els de la vella Europa, ara en procés de rearmament. Fa menys d’un any deien per pa i per sal que la normativa de la PAC era intocable. Ara li han vist les orelles al llop i, a més, pel juny hi ha eleccions. No n’hi havia hagut tantes mai, d’eleccions, arreu del món, com en aquest 2024. Catalunya és la darrera que ha entrat en escena, polvoritzant els pressupostos de Sánchez, amb conseqüències nefastes per a les finances de Balears. També, cal
suposar, per les que afecten al sector primari. Aquesta gent de per allà enfora -i els nostres que tenen sou i llit per a jeure per devers Madrid- només pensen en ells mateixos. I per aquí, des del temps del rei Sanxo, sempre rebem de retruc.
●començar
I res, que divendres va
l’exportació de patates primerenques de sa Pobla. Com sempre, n’hi havia que frisaven, però des del Brexit cal arreglar molts de papers abans de posar un sac de tubercles en un vaixell camí d’Anglaterra. Sembla ser, però, que per la Conselleria han ajudat a fer més lleugera la burocràcia i despús-ahir ja estava tot a punt
de pastora. Enguany no hi ha hagut gelades a la marjal i, tot i que la sembra fou tardana, les temperatures càlides han accelerat el temps de la collita. Ja fa decennis, però, que l’exportació iniciada pel meu padrí Pere Antoni no te la força per a paralitzar la vida de sa Pobla, ara ho fan els lladregots. Per cert, no es troba ma d’obra per anar a collir patates, tants d’aperduats com es veuen pels carrers i places de la vila. Vos ho he dit moltes vegades: aquí hi ha cosa que falla. Massa gent que no vol fer feina perquè es conforma amb la pagueta de Sánchez i dues mangarrufes aquí i enllà. Encara no hi ha mal abastament.