Dia de panades
Em pensava que així mateix havia plogut perquè dimarts, d'Esporles tornant, entre Santa Maria i Binissalem, vaig emparar una bona batussa. Més tard m'avisaren que damunt Palma queia un bon aiguat amb profusió de llamps i trons que amenaçava la processó. Fou com molts de dies a la botiga -en els bons temps, mem si ens entenen-: molta gent i pocs doblers. El dimecres, a punt de partir cap a Sineu -cosa que, al final, no vaig fer- em vaig assabentar de la «saó» caiguda: entre 4-5 litres per Sant Joan, 8 a sa Pobla. Devers Maria de la Salut no arribà als 4. En Pinhas, amic i germà de l'ànima, em digué que per devers Sóller havien sentit molts de trons però aigua, poca. Un pagès cerealista m'ho comentava a cau de migdia: «amb lo be que mos hagués anat una bona pluja, quinze o vint litres ben escampats i gràcies siguin dades». Idò no.
I per què no vaig poder arribar fins a Sineu, en bon dimecres? Idò perquè per ca nostra era dia de panades i la meva santa -que és la que comanda, preneu nota, feministes de nou encuny- va trobar que no era ocasió d'anar a trescar, sinó de donar cap a la casa. I el cronista, delitós de l'exquisida menjua d'origen jueu, va cotar el cap i va dir «amen». En mancaria d'altra. Això de deixar comandar les dones -començant per la meva- sempre m'ha donat bon resultats. I en la vida professional quasi sempre he tingut kefes començant per na Txiqui Gayà, na Rosa Estaràs i, ara mateix, en els meus dies de posta, la molt honorable presidenta. Idò sí. Abans de les panades, com per entrar en gana, vaig degustar una exquisidesa nova: la cervesa que han llençat a can Company: un xic forta, gruixada, que acompanyada d'un mossec transporta el paladar fins a altures celestials. Vet aquí una novetat d'aquests dies presumptament sants, de la que molts, n'estic segur, no en teniu noves. És el camí: producte local, però no de bocamolla sinó de bons i de veres, amb inversions i curolles apassionades. N'hi ha que xerren molt i obren poc. Gràcies a l'Altissim altres fan totalment el contrari.