La Vanguardia (Català) - Culturas : 2018-12-29

Pantalle|s : 19 : 19

Pantalle|s

Una vegada al mes, ‘Cultura/s’ publica un dels deu retrats d’un personatge públic realitzats per Jordi Bernadó com a part del seu projecte ‘ID’ Stephen Hawking mira la Lluna No va guanyar mai el Nobel –com la majoria de nosaltres– i va escriure un llibre per a nens amb la seva filla Lucy. Va fer una festa per a viatgers en el temps i va formar part de l’equip de rem de la Universita­t d’Oxford. Era britànic però tenia accent americà. El sintetitza­dor de veu que li permetia parlar era un DECTalk DT C01, un vell equip del 1986 que no volia actualitza­r perquè assegurava que era la veu que més li agradava i que amb ella, feia broma, tenia més èxit amb les dones. Sense ser actor, va sortir a la televisió i el cinema. La primera aparició televisiva va ser el 1993 en la sèrie Star Trek: the Next Generation, interpreta­nt Albert Einstein i Isaac Newton. A més va aparèixer en alguns capítols de la sèrie Big bang i va posar la seva veu a tres capítols d’Els Simpson. Per si fos poc va participar en una cançó de Pink Floyd i van fer una pel·lícula sobre ell i la seva vida, titulada La teoría del todo. Stephen Hawking: astrofísic, cosmòleg, divulgador científic, icona de la cultura popular i un dels científics contempora­nis més reconeguts. Autor de la teoria del big bang i teòric dels Es va posar americana i mocador, tot i saber que la seva indumentàr­ia no s’apreciaria Hawking va triar fer-se la fotografia davant la porta del Centre for Mathematic­al Sciences, a Cambridge AGRAÏMENTS: GALERIA SENDA JORDI BERNADÓ

© PressReader. All rights reserved.