La Vanguardia (Català) - Culturas : 2018-12-29

Mirade|s : 21 : 21

Mirade|s

ter gairebé en la quarantena, que feia deu anys que vivia com a tutor a la Residencia de Estudiante­s de Madrid, s’havia enamorat d’una jove dels Estats Units, de família jueva, que cursava estudis a Espanya. Va fer el viatge a Nova York amb l’esperança d’aconseguir el vistiplau dels pares de la dona per casar-se amb ella. La trobada no va donar el resultat desitjat i, poc després, Moreno Villa tornaria a Madrid sense nòvia, però amb un manuscrit de reflexions sobre Nova York que els seus amics de la broma no trigarien a titular, amb una picada d’ullet al cèlebre poemari novaiorquè­s de Juan Ramón Jiménez, Diario de un poeta recién divorciado. Al reunir i publicar el text a Màlaga a finals del 1927, Moreno Villa li posaria el títol de Pruebas de Nueva York. La prova no superada de les esposalles no apareix de manera explícita al llibre, encara que per al lector que coneix el cas, recorre Els espanyols que van visitar Nova York els anys vint i trenta del segle XX ja gaudien d’un peculiar ‘déjà vu’ el text sencer com a fons silenciós. Perquè en la seva descripció i anàlisi de la ciutat, Moreno Villa oposa a cada pas dos mons aparentmen­t incompatib­les: el del señorío espanyol enfront del de la inquietud de la “metròpolis jueva” de Nova York. No costa gaire de veure com una incompatib­ilitat (la dels països) s’encavalca amb una altra (la de la parella). A les pàgines preliminar­s del llibre Moreno Villa confessa que li interessa en particular “aquell món ultramarí que envaeix en molts ordres la nostra vida, el nostre territori i el nostre pensament”; és a dir, aquí i al llarg del llibre, confon, gairebé a tall d’al·legoria, els processos geopolític­s amb els vaivens del seu propi cor, reconeixen­t que l’imperi de la inquietud amenaça de desplaçar l’imperi de la distinció en tots dos àmbits. Fi observador sempre de l’ambient físic que l’envolta, Moreno Villa para molta atenció a petits detalls –els anomena nimietats”–. Es fixa, per exemple, en la gran varietat de ressorts de les aixetes que hi ha en els dipòsits d’aigua, i d’aquests detalls busca treure conclusion­s generals “sobre els ressorts psicològic­s de la gent”. Resulta exemplar en aquest sentit la lectura que fa José FOTOS ARXIU / EFE >

© PressReader. All rights reserved.